(Productes de la marca “United Colors of Benetton”, roba)
La imatge presenta les cares de tres noies: una de raça negra a l’esquera, una de raça blanca al centre, i una oriental a la dreta. Les tres estàn amb la mirada a càmara, amb els ulls ben oberts i traient la llengua de forma més o menys divertida. Estàn nues. Pel que fa a les línies que formen la imatge, trobem bàsicament línies corbes, en concret les tres circumferències que dibuixen els tres caps. Aquestes línies corbes les podriem associar a la naturalesa, i més encara quan es representen éssers de diferents races i de forma nua. És força natural. El pes de la imatge està molt ben equilibrat, podem dir que hi ha el mateix a banda i banda, la imatge és molt simètrica. L’angle és frontal i la imatge es tracta d’un primer pla de les tres models. Pel que fa als colors destaquen el blanc d’un cabell i del fons de la imatge, el negre dels altres dos, el marró fluixet i molt claret de la pell de la noia del centre, el to més groguenc de la noia de la dreta, i el to marró fosc de la noia de l’esquerra. També, el color rosat de les tres llengües. La llum és més aviat difosa i té una direcció frontal. El logotip es pot veure clarament a la part superior dreta de la imatge.
L’anunci no va dirigit a cap públic en concret sinó a tots aquells posibles consumidors de la marca “United Colors of Benetton”. El fotògraf és Olivier Toscani, i com en molts altres anuncis publicitaris destinats també a Benetton, vol promoure la diversitat, la solidarització, la igualtat...Aquesta imatge, podem dir que aconsegueix aquests objectius ja que presenta tres noies diferents (es veu a través del color de la pell, a més a més de la fisonomia, que són de diferents races) però també iguals (es veu amb les llengües, ja que les tres les tenen del mateix color i vol dir, en certa manera, que la igualtat existeix). No obstant, com també molts altres anuncis publicitaris, li podem trobar un doble sentit, que personalment, en aquest cas, crec que és molt clar: Si ens hi fixem bé la raça blanca (la noia del centre) és la que segueix dominant ja que, principalment, està situada al mig i al davant com a símbol de superioritat (té a les altres dues al darrera) i és la única que té el cabell de color diferent (fet que la fa especial). Està clar, però que la raça que surt més criticada és la negra, ja que la noia de l’esquerra, entre l’expressió de la cara i els cabells, sembla un simi (se la infravalora). Potser el que se’ns vol venir a dir amb el cabell és que la raça blanca és la millor perquè té un cabell únic, la oriental és la mitjana ja que té el mateix pentinat més o menys que la inicial però de color negre, i la raça negra és la pitjor perquè té un cabell negre i un pentinat descontrolat i inadequat. Mirat des d’aquest punt de vista és una campanya molt racista.
La imatge presenta una noia d’esquenes que està tancant amb la ma esquerra la cremellera d’un vestit que té encara l’etiqueta penjant, fet que fa que ens situem l’acció en una botiga de roba, cosa que també es pot percebre en el fons de la imatge, tot i que aquest és borrós. Porta el cabell recollit i el vestit deixa descoberta l’esquena, on hi té la marca d’un penjarobes, com si hi hagués estat molta estona al damunt i se li hagués dibuixat el contorn de l’objecte. Les línies que formen la imatge són molt bàsiques: menys la circumferència que dibuixa el cap, que no és gaire rellevant, trobem una línia recta vertical que forma el tronc de la noia, i dues diagonals formades pel braç. Cal destacar que la imatge ha estat intencionadament capturada deixant únicament nítida i estàtica la model (el fons és borrós), que podríem dir que està situada al centre, fet que fa que el pes de la imatge estigui prou compensat, enacra que també es pot interpretar que tira una mica cap a la dreta. L’angles és frontal i el pla podríem dir que és mitjà. Els colors són bastant freds, podríem dir que la imatge té una tonalitat de fons una mica blavosa, que trenca amb el color magenta del vestit, que és càlid. La llum és de tres quarts (des de la dreta) i difosa, ja que és suau molta ombra. L’eslogàn es pot llegir clarament a la part inferior dreta de la imatge, junt amb una petita imatge del producte.
Aquest anunci va destinat a tots els possibles consumidors del producte, concretant, a un públic més aviat jove i, això sí, masculí. A partir de la lectura de la imatge, i si la relacionem amb l’eslògan, ens queda clar el que vol transmetre: aquesta capacitat que té el producte que fa que totes les noies s’enganxin o més aviat desitgin sexualment a la persona que ha utilitzat el desodorant. L’eslògan “It can happen anywhere” es refereix precisament a això, en concret al sexe, significa que els efectes del producte es donen sempre i poden aparèixer en qualsevol moment i lloc. Segons tot això, si ens fixem en la imatge, la marca de l’esquena ens indica que la noia acaba de practicar sexe amb un home, posem per cas el venedor, que, evidentment, està tot impregnat del desodorant i la noia no s’hi ha pogut resistir. La marca de l’esquena ens dóna també pistes de que han estat en plena acció segurament en un vestidor, on és molt probable trobar-se aquest tipus d’objectes, i a més a més tirats pel terra. Sembla, doncs, en el moment de la imatge, que la dona estigui sortint tot just del vestuari. També ens dóna pistes, evidentment, el fet que s’estigui acabant de cordar-se el vestit.
Així doncs, la imatge amaga tota una història, que jo he interpretat d’aquesta manera. La trobo, segons tot el que he comentat, molt bona. També dóna esperances als consumidors masculins en el sentit de que els hagi de passar el mateix que al venedor si compren el desodorant i l’utilitzen.
La imatge presneta una noia, en concret l’actriu i model Scarlett Johansson, que està tombada sobre uns llençols que també en configuren el fons. Està en roba interior, en concret vestida amb una cotilla i unes calcetes i estirada en una posició molt sensual: amb les cames juntes i doblegades, els brassos doblegats cap amunt deixant mostrar les aixelles, i amb la mà dreta tocant-se el llavi inferior i l’esquerra els rínxols del cabell. Porta els llavis i les ungles de les mans pintades. Les línies que formen la imatge són una combinació entre rectes (la diagonal que forma el tronc de la model i les quatre també diagonals que formen els braços) i corbes (la circumferència que dibuixa el cap i les corbes dibuixades per la silueta: la cintura, els pits, el cul amb la prolongació de la cama...). Totes aquestes línies, sobretot les diagonals, dónen sensació de profunditat, ja que les cames de la model estàn molt més a prop de la càmara que no pas el cap. Les corbes podem dir que donen sensació de moviment (quan es mouen les corbes de la dona...). Per altra banda, si ens hi fixem bé, les línies de la cotilla amb els pits dibuixen una mena de cor, i les mateixes línies amb els braços també en dibuixen un altre (el color que ens imaginem del cor es relaciona amb el dels llavis i les ungles). El pes de la imatge està potser més centrat a l’esquerra, encara que si fem dues meitats iguals de la imatge es divideix el cos en dues parts iguals. L’angles és frontal i el pla, sencer. Els colors de la imatge són bàsicament els tons blanquinosos de la pell, les robes i el cabell, que fan destacar moltíssim el vermell intens de les ungles i els llavis pintats. La llum és difosa i la seva direcció és frontal. El logotip ocupa tota la part inferior de la imatge, i a la part inferior esquerra trobem una petita imatge del producte., una pintallavis.
L’anunci va dirigit, evidentment, a tots els possibles compradors del producte. El públic femení és el normal consumidor d’aquest producte, però l’anunci també pot anar adreçat al public masculí que vol regalar el pintallavis. El fet que sigui l’Scarlett Johansson, que és una actriu famosa (idea del famós), que tingui bon cos i aparegui representada tan sensual va dirigit sobretot a aquest públic masculí que comentava. En certa manera, a les dones en general els cridarà més el producte en si, i als homes la noia, per tant, des d’aquest últim punt de vista trobem un tema de desig amorós i majoritàriament sexual. Tot això, evidentment, fa que el producte es vengui. Aquesta idea de desig la podem relacionar amb les línies en forma de cor que he comentat. Hi està lligat. Tot el desig ve donat sobretot per les característiques de l’esxpressió facial juntament amb les mans, i les formes dels pits i el cul (la postura en si).
