VALORACIÓ FINAL DE L'ASSIGNATURA DE TIC TAC.

Aquesta és l’última entrada que faig en aquest 1r curs i en l’assignatura de TIC TAC, integrada en el mòdul de Comunicació i Interacció Educativa. He decidit fer una entrada a mode de valoració global entorn el tractament de l’assignatura i els seus continguts durant el curs, i també en relació a la influència que la seva realització ha impactat en les meves percepcions d’aquests temes. Intentaré ser breu i concret. 

Primer de tot, he de dir, des de la més profunda sinceritat, que m’ha agradat força fer aquesta assignatura. Crec que es tracta d’una de les assignatures claus en educació, i també una de les més útils en relació a la nostra futura pràctica laboral, en el context educatiu. Si tenim present els avenços que ha patit la nostra societat en els últims anys, es fa evident la necessitat de replantejar l’organització educativa en quant a la gestió dels continguts i de les metodologies del personal docent a l’hora de realitzar la seva tasca. Hem d’esdevenir conscient de la importància que la tecnologia informàtica està assolint dins de tots els àmbits de la societat, i hem de ser prou ràpids com per adaptar-nos-hi per poder anar millorant dia rere dia, cadascú en el context que li pertoca, que ha escollit.

Considero que el plantejament de l’assignatura és correcte, i que els continguts estan ben elaborats i esquematitzats en format de diapositives. Potser algun tema l’hagués plantejat de forma diferent, i no des del punt de vista purament comunicatiu i audiovisual. Per altra banda, hagués estat bé fer classes teòriques relacionant el context tecnològic i informàtic amb l’àmbit purament educatiu, que és en el qual estem situats, i destinar algunes pràctiques a intentar plantejar, per exemple, una unitat didàctica amb material informàtic, intentant reproduir part del projecte 1x1 que es desenvolupa actualment en molts centres educatius. No obstant, això no significa que no valori les pràctiques o la teoria com a positives; ben bé al contrari. Simplement, intento donar eines que, des del meu punt de vista, poden servir per millorar el plantejament de l’assignatura. Crec, doncs, com ja he esmentat, que l’assignatura és molt adequada, sobretot en el nostre cas, i que la metodologia i l’avaluació són encertades. Ha estat molt bé fer-la. He de confessar que, a nivell personal, m’ha ajudat, en part, a perdre la por entorn el projecte 1x1 i a veure-ho com un recurs realment útil; Abans no hi confiava gaire, la veritat.

M’agradaria deixar-vos, en aquest mateix missatge, un vídeo que està força bé ja que resumeix, de forma breu, una de les jornades de conscienciació d’una vintena de professionals del món educatiu entorn les noves tecnologies i l’educació. Crec que es pot percebre, encara que mínimament (el vídeo és curt), la necessitat d’innovació ràpida i de formació dels professionals per tal d’avançar al pas que ens marca aquesta cultura tan potent, la de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació:

Per útlim, tan sols vull deixar clar que no pretenc deixar aquest blog tancat. M'ha agradat molt l'experiència de tenir un blog i, si en algun moment, més endavant, veig que tinc oportunitat de seguir penjant material i experiències diverses, ho faré. Espero que, d'aquí uns anys, pugui reprendre aquest blog per explicar la meva experiència entorn les TIC en el meu entorn laboral!!

REPORTATGE AUDIOVISUAL: Ús de les TIC a l'Escola Tabor.

Bé, aquesta nova entrada es deu al fet que jo i els meus companys de grup, en Sergi, l’Ivan, l’Anna i l’Alba, vam contactar amb l’Escola Tabor, que ja coneixíem prèviament, per tal que es reservessin un dia en el qual poguéssim anar a fer el reportatge del centre; un reportatge centrat en l’abundància i metodologia entorn l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al centre. Des de l’assignatura, es va plantejar com a projecte la realització d’aquest vídeoreportatge ja que es va creure interessant el fet de veure quina és l’aplicació real de l’oportunitat tecnològica actual en l’àmbit educatiu. En el nostre cas, és a dir, el de l’Escola Tabor, un centre de titularitat concertada ubicat a Santa Perpètua de Mogoda, la utilització dels medis audiovisuals i de les possibilitats informàtiques és realment elevat: tenen projectors a quasi cada classe (amb les seves respectives pantalles); tenen diverses aules amb ordinadors, de funcions diverses; cada alumne té un ordinador propi, del qual en fa ús a la majoria de les assignatures; tenen una aula d’audiovisual, amb material fotogràfic i infraestructura de so, de caràcter professional... Certament, parlem d’un centre escolar molt ben equipat, que, evidentment, és pioner en l’utilització d’aquests recursos com a mitjans didàctics, però que, pel que vam poder observar, ho gestiona realment bé. Tothom n’està content, a favor: els alumnes, sobretot, ho van valorar com una oportunitat de millora, útil per a la quotidianitat de les classes, i molt més eficaç i àmplia a nivell de continguts didàctics. Es pot anar molt més enllà del que realment ens pensem, si sabem fer-ne un ús adequat; els mateixos alumnes ho reconeixen, i hem de tenir present que tan sols es troben en la fase prèvia, d’aprenentatge entorn aquest nou recurs. 

Realment, tots els membres del grup valorem aquesta experiència (la de l’entrada a l’escola per a fer-ne el reportatge) especialment bona. Ens va agradar molt compartir informació amb el porfessorat de l’escola i que els alumnes ens donessin la seva opinió en relació al projecte 1x1. La veritat és que n’hem après força, d’aquesta pràctica, i, puc assegurar que, a nivell personal, m’ha servit per aconseguir donar encara més sentit a l’assignatura de TIC que estem cursant a la universitat, i la seva aplicació i importància en l’àmbit educatiu, que és on estem ubicats. 

Per raons de privacitat del centre escolar on vam realitzar la pràctica, no se'ns ha permès difondre el reportatge a internet. Us adjunto la pàgina web de l'escola. De moment no ens l'han permès penjar, però potser la direcció de l'escola, més endavant, decideix penjar-lo a la web: Escola Tabor (Santa Perpètua de Mogoda)

 

VIDEOJOC

 Jo i una companya meva, l'Alba Estévez, hem realitzat l'anàlisi d'un videojoc, en aquest cas educatiu. A continuació adjunto la taula on s'ha resumit els punts principals que fan referència a l'anàlisi. Pensem que es tracta d'un joc força encertat en l'àmbit escolar, com a motivació a l'hora d'aprendre valors de conducta i comportament social. Esperem que us agradi! (Les tres imatges que observeu representen algunes mostres fotogràfiques de la dinàmica i la presentació d'aquest material a la xarxa).

Us adjunto, també el l'enllaç del joc per tal que hi pogueu fer una ullada, així com també l'enllaç d'un documental al qual fem referència en un punt concret; és força interessant:

JUGA AMB LA IGUALTAT 

La classe dividida

JUGA AMB LA IGUALTAT
Aquest videojoc correspondria al concepte de Serious Games, doncs permet crear un  entorn d’aprenentatge que permet experimentar amb situacions de la vida real. El seu àmbit d’ús el situaríem dins del context educatiu, sobretot pel seu caràcter moralitzador.
Destinataris	Es tracta d’un videojoc destinat clarament al públic infantil, sobretot per a aquells usuaris que comprenen edats corresponents a l’etapa d’Educació Primària. Així doncs, creiem que el joc està destinat a un públic que oscil·la entre els 6 -7 anys, fins edats compreses entre els 12-13 anys, per motius diversos, dels quals en destaquem la necessitat d’un cert nivell interpretatiu i unes aptituds evidents en relació a la comprensió lectora.
Objectius	Reflexionar entorn el concepte de diversitat. Fomentar el respecte cap a la diversitat social. Potenciar els valors d’igualtat de sexes Identificar situacions problemàtiques de la vida quotidiana i plantejar eines per poder-hi fer front. Moralitzar en relació a diversos valors referents a la conducta social dels individus, en diversos contextos.
Continguts del material	El videojoc comença exigint certes dades concretes als jugadors, com el nom i l’edat. Seguidament, hi apareixen tres personatges per a triar-ne un, segons la voluntat del que el manipularà, i també l’escenari del poble on es pretén començar el joc; es porta a terme l’elecció de l’espai on es desenvoluparà l’acció: a casa, a la plaça del poble, a l’escola, a un forn de pa...  En cadascun dels espais, quan s’hi entra, apareixen uns personatges, d’entre els quals se n’escull un per establir-hi un diàleg. Aquests comencen a parlar, i el jugador ha d’escollir què respondre en base a unes respostes que planteja el programa, automàticament. En funció de la resposta triada, es valora l’actitud del jugador com a positiva, o, per contra, com a negativa.
Concepció de l’aprenentatge i aspectes d’interès.	Aquest videojoc consisteix en una proposta que reflecteix la vida quotidiana dels més petits, mostrant-los de manera explicita allò que viuen diàriament i fent-los reflexionar entorn les seves actuacions, així com les reaccions que se’n desencadenen. El joc els mostra una varietat de consells força útils davant d’un fet problemàtic, i, alhora, els ajuda a guiar el seu comportament en diverses situacions habituals, i en diversos contextos.
Per aplicar el joc a classe: Metodologia Rols dels estudiants Rol del docent	El joc l’utilitzaríem com un recurs pràctic en relació a un debat prèviament iniciat a l’aula, en el qual parlaríem de la diversitat. Per tal d’encarar els alumnes al debat, plantejaríem diverses qüestions que portessin a reflexionar certs aspectes relacionats amb el tema, i els faríem visionar “la classe dividida”, com a material introductori. Durant el joc, considerem que el paper de l’educador hauria de passar a un segon pla per tal de poder donar un cert grau d’intimitat als alumnes i procurar que no se sentin coaccionats.

STORYBOARD

Aquí us adjunto l'storyboard que vaig realitzar juntament amb els altres companys que integren el meu grup: l'Anna Bonilla, l'Alba Estévez, el Sergi Serra i l'Ivan Avila. Us hi presentem, de forma esquemàtica, les seqüències que considerem més significatives del reportatge que hem de portar a terme en un centre escolar per tal d'observar i analitzar quin ús fan de les TIC i com encaren, a nivell global, el projecte 1x1. Es tracta de un esquelet orientatiu que ens estructura la pràctica segons els principals eixos que mouran l'argument del vídeo/reportatge. 

L'hem treballat força i creiem que ha quedat realment bé! A veure què en penseu...

La nostra wiki: Les cerques intel·ligents al món web

Aquesta nova entrada l'aprofito per adjuntar-vos el link de la nostra wiki. A inicis de curs vam tractar, des de l'assignatura de TIC TAC, el tema de les wikis, explorant les seves caracteristiques i capacitats d'ús, i el treball autònom va consistir en realitzar la nostra pròpia wiki, amb una temàtica ja establerta: Les cerques intel·ligents al món web. Jo la vaig crear juntament amb les meves dues companyes de treball, l'Anna Bonilla i l'Alba Estévez, i creiem que n¡hem pogut obtenir un resultat final prou satisfactori, suposem que l'esperat. Al principi ens va costar aprendre'n el funcionament, però se n'aprèn ràpid. Vam haver de buscar informació i de valorar-la i contrastar-la amb el nostre coneixement previ del tema per tal de veure si era apte per a pujar-la a la wiki o no. Aquesta era la tasca principal.

Així doncs, aquí us adjunto el link, perquè en pogueu fer una ullada i documentar-vos amb la informació que us interessi més: cerques intel·ligents al món web.

Anàlisi de l’ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1

A continuación presento un breu anàlisi de la implantació i ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1. Espero que sigui interessant i de profit per a conèixer amb més atenció aquesta novetat en l’àmbit educatiu i el seu context.

Bé, en primer lloc cal esmentar que ens plantegem davant d’un món completament nou, de prova, d’innovació, i davant del qual ens hem de posicionar amb entusiasme i amb ganes de tirar-lo endavant, com a nova eina educativa. El projecte EDUCAT 1x1 consisteix en un projecte/plantejament general que es proposa introduir les TIC (Tecnologies de l’Informació i la Comunicació) als centres escolars. La pregunta que sorgeix a primera instància és la següent: Realment és necessari adaptar el model educatiu en relació a les noves tecnologies? La resposta és clara, contundent, i precisa: Sí, és totalment necessari. És evident que no estem parlant de quelcom que s’entengui per imprescindible, ja que el model que hem tingut fins ara ha funcionat, però la nostra societat ha de consistir, en la major part, en un sistema que proporcioni millora en tots els àmbits, i què millor que començar innovant en el camp educatiu. L’educació dels nouvinguts a la societat configurarà la base del futur.

·         INFRAESTRUCTURES: El projecte implica que tot membre del centre escolar, tan professor com alumne, tingui a la seva disposició un portàtil personal, homologat i finançat per la Generalitat de Catalunya, per a realitzar la seva tasca dins del centre, tan la de docència com la d’aprenentatge, respectivament. La connexió WI-FI ha d’estar disponible a tot el centre per tal que tots els usuaris puguin accedir a Internet amb facilitat i no fer que l’accés a la xarxa sigui un impediment per a treballar: La innovació tecnològica fa necessària l’ús d’Internet i de diverses plataformes integrades o de nova creació. Per altra banda, totes les aules, o la majoria, disposen d’un canó/projector i d’una pissarra digital destinada sobretot a afavorir la docència i també la participació i l’aportació de material didàctic que els alumnes puguin aportar a la resta de companys de la classe, quan se’ls fa sortir a la pissarra. Evidentment, sempre sota les instruccions del professor en qüestió. És ben cert que encara falten certs aspectes a concretar i a establir a nivell d’infraestructures, però aquest projecte està en procés continu i s’ha d’anar tirant endavant de mica en mica: hi ha d’haver més endolls, començar a jubilar les aules d’informàtica, etc.

·         RECURSOS: Aquest projecte es defineix precisament com una unitat de recursos o eines que permeten agilitzar, optimitzar, i engrescar la tasca educativa. És una eina clara de millora, però, evidentment, comporta molta feina i esforç per part de tot l’equip docent per tal d’engegar-lo i fer que aguanti dia rere dia. Els continguts de les matèries no canvien, però sí que canvia la metodologia, i és per això que es necessiten eines com el llibre digital, les Aules Moodle i altres plataformes similars. Tothom ha de fer un esforç, però val la pena: els propis implicats ho reconeixen.

·         METODOLOGIA: La metodologia dins l’aula varia. És necessari adaptar les classes al nou material i proposar nous exercicis que afavoreixin el treball de l’alumnat, sempre en consonància amb la matèria en qüestió. El fet que cada alumne tingui un portàtil propi no significa que el tipus de treball sigui més de caire individual; també es potencia molt el treball en grup (on s’utilitzen tots els ordinadors), i pràctiques en parelles o altres tipus d’organització via fòrums, plataformes, altres aplicacions interactives, etc. La cohesió entre el grup classe no s’esvaeix.

Aquesta innovació, com ja s’ha anat esmentant anteriorment, suposa un esforç per part de tots els usuaris que s’hi veuen implicats. Els rols segueixen essent els mateixos: el paper del professor segueix essent el d’acompanyant de l’alumnat en el procés d’aprenentatge, malgrat s’hagi de preparar més el material de les classes i sigui també una persona pionera en el projecte. En aquest sentit, s’estableix un ajut recíproc entre tot l’equip docent i també dins les relacions de professorat i alumnat. S’ha d’analitzar els avantatges i els impediments que pot comportar l’establiment d’aquesta proposta al centre i organitzar-se per tal que l’anàlisi final sigui el més òptim possible. Referent a aquest aspecte, és clau la organització de les classes, de les explicacions, les pautes d’intervenció dels alumnes, d’avaluació, la interrelació entre el personal del centre escolar... A l’hora d’explicar, per exemple, el professor sempre estableix la norma de baixar les pantalles dels ordinadors per tal d’evitar distraccions.

Hi ha hagut crítiques concretes, en relació al projecte, que exposen que el fet que els alumnes treballin amb l’ordinador augmenta la distracció, però des del punt de vista dels implicats, tan professors com alumnes, asseguren que els estudiants que es distreuen a classe són els mateixos que ja ho feien abans, i que, per altra banda, aquesta metodologia aporta més silenci i concentració en el context del grup classe.

A nivell personal, considero que allò que s’ha d’extreure d’aquest nou plantejament educatiu és la possibilitat de millora en referència a la tasca docent. L’acció educativa recau amb molta més força sobre l’alumnat, que s’hi troba més implicat, i, en conseqüència, normalment més motivat. El projecte comporta, com hem pogut veure, un esforç conjunt per part de tots, i parlem d’un esforç que no és abstracte, sinó que és visible actualment a les aules que opten per aquest tipus de metodologia. En definitiva, parlem d’una eina que aporta molta més informació i material als alumnes, en diferents formats i per vies diferents; que capta més l’atenció de tots els que s’hi troben implicats degut a les característiques de la societat on ens trobem; i, sobretot, que prepara una educació amb molta més potència, on els alumnes entren des dels inicis dins el context tecnològic de la societat actual, la base del futur.

La Identitat Digital

Jo i la meva companya, l'Anna Bonilla, hem realitzat, plegats, una de les tasques incloses en l'assignatura de TIC TAC, que conisistia en l'elaboració d'un power point que parlés de la identitat digital, un tema que s'ha de tenir ben present i que tothom, com a usuaris d'Internet, hi ha de tenir consciència. Hem cercat informació, hem comparat material, i hem valorat certs aspectes referents a la temàtica plantejada.

El power point el podeu veure penjat a una aplicació de la web 2.0 que s'anomena Slideshare, que, de fet, és l'aplicació que vam decidir analitzar ja fa un cert temps. La voluntat era que les diapositives es passessin en mode presentació i de forma automàtica, però, després de molts intents, no ha estat possible. Ho comentarem amb la professora, li demanarem ajuda, i, si podem, ho canviarem, ja que era un dels requisits d'aquesta pràctica. En aquest sentit, ens sap greu.

Esperem que us sigui de profit i que el gaudiu! Us adjunto l'enllaç:   La identitat digital

Videoclip: LA FORÇA DE L'AMISTAT!

Un dels projectes que consta en l’assignatura de TIC TAC consisteix en la realització d’un vídeo fent ús del programa Windows Movie Maker. Les instruccions consistien en escollir una sèrie d’imatges i intercalar-les amb vídeos per tal d’arribar a crear un projecte unificat, utilitzant, sempre, les eines de què disposa el programa esmentat.  La idea era escollir una temàtica determinada i proveir-nos de material audiovisual variat per tal d’obtenir un resultat audiovisual temàtic, resultat d’una mescla d’imatges i vídeos cercats. 

Jo, i la resta d’integrants del meu grup, en Sergi Serra, l’Ivan Àvila i l’Anna Bonilla, vam considerar que seria molt més productiu, elaborat i divertit, el fet de realitzar nosaltres mateixos el material necessari per a la realització del projecte. Així doncs, vam decidir una temàtica determinada, que va resultar en La força de l’amistat, ens vam proveir de la càmera de vídeo i la de fotografiar, i vam començar a enregistrar la nostra historieta, prèviament pactada.  Ens hi vam estar ben bé tota una jornada, però treballàvem molt engrescats. Ens va atraure força la idea de realitzar dos treballs simultàniament: el d’actors i el de càmeres i muntadors. El que sí que va ser molt més costós va ser el muntatge de tot el material enregistrat, ja que buscàvem el millor resultat possible, i, crec que, ara, ja podem dir ben orgullosos que el resultat és força bo, n’estem satisfets. 

 

Us adjunto el vídeo per tal que el pugueu veure. Gaudiu-lo! 

La força de l'amistat from Narworld on Vimeo.

Inicialment el vam penjar al youtube, però ens el van censurar per copyright d’una de les cançons que hi estan incloses.

Llenguatge Audiovisual: Seguim en solfa amb altres exemples portats a anàlisi...

(Productes de la marca “United Colors of Benetton”, roba)

La imatge presenta les cares de tres noies: una de raça negra a l’esquera, una de raça blanca al centre, i una oriental a la dreta. Les tres estàn amb la mirada a càmara, amb els ulls ben oberts i traient la llengua de forma més o menys divertida. Estàn nues. Pel que fa a les línies que formen la imatge, trobem bàsicament línies corbes, en concret les tres circumferències que dibuixen els tres caps. Aquestes línies corbes les podriem associar a la naturalesa, i més encara quan es representen éssers de diferents races i de forma nua. És força natural. El pes de la imatge està molt ben equilibrat, podem dir que hi ha el mateix a banda i banda, la imatge és molt simètrica. L’angle és frontal i la imatge es tracta d’un primer pla de les tres models. Pel que fa als colors destaquen el blanc d’un cabell i del fons de la imatge, el negre dels altres dos, el marró fluixet i molt claret de la pell de la noia del centre, el to més groguenc de la noia de la dreta, i el to marró fosc de la noia de l’esquerra. També, el color rosat de les tres llengües. La llum és més aviat difosa i té una direcció frontal. El logotip es pot veure clarament a la part superior dreta de la imatge.

L’anunci no va dirigit a cap públic en concret sinó a tots aquells posibles consumidors de la marca “United Colors of Benetton”. El fotògraf és Olivier Toscani, i com en molts altres anuncis publicitaris destinats també a Benetton, vol promoure la diversitat, la solidarització, la igualtat...Aquesta imatge, podem dir que aconsegueix aquests objectius ja que presenta tres noies diferents (es veu a través del color de la pell, a més a més de la fisonomia, que són de diferents races) però també iguals (es veu amb les llengües, ja que les tres les tenen del mateix color i vol dir, en certa manera, que la igualtat existeix). No obstant, com també molts altres anuncis publicitaris, li podem trobar un doble sentit, que personalment, en aquest cas, crec que és molt clar: Si ens hi fixem bé la raça blanca (la noia del centre) és la que segueix dominant ja que, principalment, està situada al mig i al davant com a símbol de superioritat (té a les altres dues al darrera) i és la única que té el cabell de color diferent (fet que la fa especial). Està clar, però que la raça que surt més criticada és la negra, ja que la noia de l’esquerra, entre l’expressió de la cara i els cabells, sembla un simi (se la infravalora). Potser el que se’ns vol venir a dir amb el cabell és que la raça blanca és la millor perquè té un cabell únic, la oriental és la mitjana ja que té el mateix pentinat més o menys que la inicial però de color negre, i la raça negra és la pitjor perquè té un cabell negre i un pentinat descontrolat i inadequat. Mirat des d’aquest punt de vista és una campanya molt racista.

(Desodorant de la marca “Axe”)

La imatge presenta una noia d’esquenes que està tancant amb la ma esquerra la cremellera d’un vestit que té encara l’etiqueta penjant, fet que fa que ens situem l’acció en una botiga de roba, cosa que també es pot percebre en el fons de la imatge, tot i que aquest és borrós. Porta el cabell recollit i el vestit deixa descoberta l’esquena, on hi té la marca d’un penjarobes, com si hi hagués estat molta estona al damunt i se li hagués dibuixat el contorn de l’objecte. Les línies que formen la imatge són molt bàsiques: menys la circumferència que dibuixa el cap, que no és gaire rellevant, trobem una línia recta vertical que forma el tronc de la noia, i dues diagonals formades pel braç. Cal destacar que la imatge ha estat intencionadament capturada deixant únicament nítida i estàtica la model (el fons és borrós), que podríem dir que està situada al centre, fet que fa que el pes de la imatge estigui prou compensat, enacra que també es pot interpretar que tira una mica cap a la dreta. L’angles és frontal i el pla podríem dir que és mitjà. Els colors són bastant freds, podríem dir que la imatge té una tonalitat de fons una mica blavosa, que trenca amb el color magenta del vestit, que és càlid. La llum és de tres quarts (des de la dreta) i difosa, ja que és suau molta ombra. L’eslogàn es pot llegir clarament a la part inferior dreta de la imatge, junt amb una petita imatge del producte.

Aquest anunci va destinat a tots els possibles consumidors del producte, concretant, a un públic més aviat jove i, això sí, masculí. A partir de la lectura de la imatge, i si la relacionem amb l’eslògan, ens queda clar el que vol transmetre: aquesta capacitat que té el producte que fa que totes les noies s’enganxin o més aviat desitgin sexualment a la persona que ha utilitzat el desodorant. L’eslògan “It can happen anywhere” es refereix precisament a això, en concret al sexe, significa que els efectes del producte es donen sempre i poden aparèixer en qualsevol moment i lloc. Segons tot això, si ens fixem en la imatge, la marca de l’esquena ens indica que la noia acaba de practicar sexe amb un home, posem per cas el venedor, que, evidentment, està tot impregnat del desodorant i la noia no s’hi ha pogut resistir. La marca de l’esquena ens dóna també pistes de que han estat en plena acció segurament en un vestidor, on és molt probable trobar-se aquest tipus d’objectes, i a més a més tirats pel terra. Sembla, doncs, en el moment de la imatge, que la dona estigui sortint tot just del vestuari. També ens dóna pistes, evidentment, el fet que s’estigui acabant de cordar-se el vestit.

 
Així doncs, la imatge amaga tota una història, que jo he interpretat d’aquesta manera. La trobo, segons tot el que he comentat, molt bona. També dóna esperances als consumidors masculins en el sentit de que els hagi de passar el mateix que al venedor si compren el desodorant i l’utilitzen.

 

 

(Pintallavis de la marca “Dolce & Gabbana”)

 

La imatge presneta una noia, en concret l’actriu i model Scarlett Johansson, que està tombada sobre uns llençols que també en configuren el fons. Està en roba interior, en concret vestida amb una cotilla i unes calcetes i estirada en una posició molt sensual: amb les cames juntes i doblegades, els brassos doblegats cap amunt deixant mostrar les aixelles, i amb la mà dreta tocant-se el llavi inferior i l’esquerra els rínxols del cabell. Porta els llavis i les ungles de les mans pintades. Les línies que formen la imatge són una combinació entre rectes (la diagonal que forma el tronc de la model i les quatre també diagonals que formen els braços) i corbes (la circumferència que dibuixa el cap i les corbes dibuixades per la silueta: la cintura, els pits, el cul amb la prolongació de la cama...). Totes aquestes línies, sobretot les diagonals, dónen sensació de profunditat, ja que les cames de la model estàn molt més a prop de la càmara que no pas el cap. Les corbes podem dir que donen sensació de moviment (quan es mouen les corbes de la dona...). Per altra banda, si ens hi fixem bé, les línies de la cotilla amb els pits dibuixen una mena de cor, i les mateixes línies amb els braços també en dibuixen un altre (el color que ens imaginem del cor es relaciona amb el dels llavis i les ungles). El pes de la imatge està potser més centrat a l’esquerra, encara que si fem dues meitats iguals de la imatge es divideix el cos en dues parts iguals. L’angles és frontal i el pla, sencer. Els colors de la imatge són bàsicament els tons blanquinosos de la pell, les robes i el cabell, que fan destacar moltíssim el vermell intens de les ungles i els llavis pintats. La llum és difosa i la seva direcció és frontal. El logotip ocupa tota la part inferior de la imatge, i a la part inferior esquerra trobem una petita imatge del producte., una pintallavis.

L’anunci va dirigit, evidentment, a tots els possibles compradors del producte. El públic femení és el normal consumidor d’aquest producte, però l’anunci també pot anar adreçat al public masculí que vol regalar el pintallavis. El fet que sigui l’Scarlett Johansson, que és una actriu famosa (idea del famós), que tingui bon cos i aparegui representada tan sensual va dirigit sobretot a aquest públic masculí que comentava. En certa manera, a les dones en general els cridarà més el producte en si, i als homes la noia, per tant, des d’aquest últim punt de vista trobem un tema de desig amorós i majoritàriament sexual. Tot això, evidentment, fa que el producte es vengui. Aquesta idea de desig la podem relacionar amb les línies en forma de cor que he comentat. Hi està lligat. Tot el desig ve donat sobretot per les característiques de l’esxpressió facial juntament amb les mans, i les formes dels pits i el cul (la postura en si).