Anàlisi de l’ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1

A continuación presento un breu anàlisi de la implantació i ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1. Espero que sigui interessant i de profit per a conèixer amb més atenció aquesta novetat en l’àmbit educatiu i el seu context.

Bé, en primer lloc cal esmentar que ens plantegem davant d’un món completament nou, de prova, d’innovació, i davant del qual ens hem de posicionar amb entusiasme i amb ganes de tirar-lo endavant, com a nova eina educativa. El projecte EDUCAT 1x1 consisteix en un projecte/plantejament general que es proposa introduir les TIC (Tecnologies de l’Informació i la Comunicació) als centres escolars. La pregunta que sorgeix a primera instància és la següent: Realment és necessari adaptar el model educatiu en relació a les noves tecnologies? La resposta és clara, contundent, i precisa: Sí, és totalment necessari. És evident que no estem parlant de quelcom que s’entengui per imprescindible, ja que el model que hem tingut fins ara ha funcionat, però la nostra societat ha de consistir, en la major part, en un sistema que proporcioni millora en tots els àmbits, i què millor que començar innovant en el camp educatiu. L’educació dels nouvinguts a la societat configurarà la base del futur.

·         INFRAESTRUCTURES: El projecte implica que tot membre del centre escolar, tan professor com alumne, tingui a la seva disposició un portàtil personal, homologat i finançat per la Generalitat de Catalunya, per a realitzar la seva tasca dins del centre, tan la de docència com la d’aprenentatge, respectivament. La connexió WI-FI ha d’estar disponible a tot el centre per tal que tots els usuaris puguin accedir a Internet amb facilitat i no fer que l’accés a la xarxa sigui un impediment per a treballar: La innovació tecnològica fa necessària l’ús d’Internet i de diverses plataformes integrades o de nova creació. Per altra banda, totes les aules, o la majoria, disposen d’un canó/projector i d’una pissarra digital destinada sobretot a afavorir la docència i també la participació i l’aportació de material didàctic que els alumnes puguin aportar a la resta de companys de la classe, quan se’ls fa sortir a la pissarra. Evidentment, sempre sota les instruccions del professor en qüestió. És ben cert que encara falten certs aspectes a concretar i a establir a nivell d’infraestructures, però aquest projecte està en procés continu i s’ha d’anar tirant endavant de mica en mica: hi ha d’haver més endolls, començar a jubilar les aules d’informàtica, etc.

·         RECURSOS: Aquest projecte es defineix precisament com una unitat de recursos o eines que permeten agilitzar, optimitzar, i engrescar la tasca educativa. És una eina clara de millora, però, evidentment, comporta molta feina i esforç per part de tot l’equip docent per tal d’engegar-lo i fer que aguanti dia rere dia. Els continguts de les matèries no canvien, però sí que canvia la metodologia, i és per això que es necessiten eines com el llibre digital, les Aules Moodle i altres plataformes similars. Tothom ha de fer un esforç, però val la pena: els propis implicats ho reconeixen.

·         METODOLOGIA: La metodologia dins l’aula varia. És necessari adaptar les classes al nou material i proposar nous exercicis que afavoreixin el treball de l’alumnat, sempre en consonància amb la matèria en qüestió. El fet que cada alumne tingui un portàtil propi no significa que el tipus de treball sigui més de caire individual; també es potencia molt el treball en grup (on s’utilitzen tots els ordinadors), i pràctiques en parelles o altres tipus d’organització via fòrums, plataformes, altres aplicacions interactives, etc. La cohesió entre el grup classe no s’esvaeix.

Aquesta innovació, com ja s’ha anat esmentant anteriorment, suposa un esforç per part de tots els usuaris que s’hi veuen implicats. Els rols segueixen essent els mateixos: el paper del professor segueix essent el d’acompanyant de l’alumnat en el procés d’aprenentatge, malgrat s’hagi de preparar més el material de les classes i sigui també una persona pionera en el projecte. En aquest sentit, s’estableix un ajut recíproc entre tot l’equip docent i també dins les relacions de professorat i alumnat. S’ha d’analitzar els avantatges i els impediments que pot comportar l’establiment d’aquesta proposta al centre i organitzar-se per tal que l’anàlisi final sigui el més òptim possible. Referent a aquest aspecte, és clau la organització de les classes, de les explicacions, les pautes d’intervenció dels alumnes, d’avaluació, la interrelació entre el personal del centre escolar... A l’hora d’explicar, per exemple, el professor sempre estableix la norma de baixar les pantalles dels ordinadors per tal d’evitar distraccions.

Hi ha hagut crítiques concretes, en relació al projecte, que exposen que el fet que els alumnes treballin amb l’ordinador augmenta la distracció, però des del punt de vista dels implicats, tan professors com alumnes, asseguren que els estudiants que es distreuen a classe són els mateixos que ja ho feien abans, i que, per altra banda, aquesta metodologia aporta més silenci i concentració en el context del grup classe.

A nivell personal, considero que allò que s’ha d’extreure d’aquest nou plantejament educatiu és la possibilitat de millora en referència a la tasca docent. L’acció educativa recau amb molta més força sobre l’alumnat, que s’hi troba més implicat, i, en conseqüència, normalment més motivat. El projecte comporta, com hem pogut veure, un esforç conjunt per part de tots, i parlem d’un esforç que no és abstracte, sinó que és visible actualment a les aules que opten per aquest tipus de metodologia. En definitiva, parlem d’una eina que aporta molta més informació i material als alumnes, en diferents formats i per vies diferents; que capta més l’atenció de tots els que s’hi troben implicats degut a les característiques de la societat on ens trobem; i, sobretot, que prepara una educació amb molta més potència, on els alumnes entren des dels inicis dins el context tecnològic de la societat actual, la base del futur.