VIDEOJOC

 Jo i una companya meva, l'Alba Estévez, hem realitzat l'anàlisi d'un videojoc, en aquest cas educatiu. A continuació adjunto la taula on s'ha resumit els punts principals que fan referència a l'anàlisi. Pensem que es tracta d'un joc força encertat en l'àmbit escolar, com a motivació a l'hora d'aprendre valors de conducta i comportament social. Esperem que us agradi! (Les tres imatges que observeu representen algunes mostres fotogràfiques de la dinàmica i la presentació d'aquest material a la xarxa).

Us adjunto, també el l'enllaç del joc per tal que hi pogueu fer una ullada, així com també l'enllaç d'un documental al qual fem referència en un punt concret; és força interessant:

JUGA AMB LA IGUALTAT 

La classe dividida

JUGA AMB LA IGUALTAT
Aquest videojoc correspondria al concepte de Serious Games, doncs permet crear un  entorn d’aprenentatge que permet experimentar amb situacions de la vida real. El seu àmbit d’ús el situaríem dins del context educatiu, sobretot pel seu caràcter moralitzador.
Destinataris	Es tracta d’un videojoc destinat clarament al públic infantil, sobretot per a aquells usuaris que comprenen edats corresponents a l’etapa d’Educació Primària. Així doncs, creiem que el joc està destinat a un públic que oscil·la entre els 6 -7 anys, fins edats compreses entre els 12-13 anys, per motius diversos, dels quals en destaquem la necessitat d’un cert nivell interpretatiu i unes aptituds evidents en relació a la comprensió lectora.
Objectius	Reflexionar entorn el concepte de diversitat. Fomentar el respecte cap a la diversitat social. Potenciar els valors d’igualtat de sexes Identificar situacions problemàtiques de la vida quotidiana i plantejar eines per poder-hi fer front. Moralitzar en relació a diversos valors referents a la conducta social dels individus, en diversos contextos.
Continguts del material	El videojoc comença exigint certes dades concretes als jugadors, com el nom i l’edat. Seguidament, hi apareixen tres personatges per a triar-ne un, segons la voluntat del que el manipularà, i també l’escenari del poble on es pretén començar el joc; es porta a terme l’elecció de l’espai on es desenvoluparà l’acció: a casa, a la plaça del poble, a l’escola, a un forn de pa...  En cadascun dels espais, quan s’hi entra, apareixen uns personatges, d’entre els quals se n’escull un per establir-hi un diàleg. Aquests comencen a parlar, i el jugador ha d’escollir què respondre en base a unes respostes que planteja el programa, automàticament. En funció de la resposta triada, es valora l’actitud del jugador com a positiva, o, per contra, com a negativa.
Concepció de l’aprenentatge i aspectes d’interès.	Aquest videojoc consisteix en una proposta que reflecteix la vida quotidiana dels més petits, mostrant-los de manera explicita allò que viuen diàriament i fent-los reflexionar entorn les seves actuacions, així com les reaccions que se’n desencadenen. El joc els mostra una varietat de consells força útils davant d’un fet problemàtic, i, alhora, els ajuda a guiar el seu comportament en diverses situacions habituals, i en diversos contextos.
Per aplicar el joc a classe: Metodologia Rols dels estudiants Rol del docent	El joc l’utilitzaríem com un recurs pràctic en relació a un debat prèviament iniciat a l’aula, en el qual parlaríem de la diversitat. Per tal d’encarar els alumnes al debat, plantejaríem diverses qüestions que portessin a reflexionar certs aspectes relacionats amb el tema, i els faríem visionar “la classe dividida”, com a material introductori. Durant el joc, considerem que el paper de l’educador hauria de passar a un segon pla per tal de poder donar un cert grau d’intimitat als alumnes i procurar que no se sentin coaccionats.

STORYBOARD

Aquí us adjunto l'storyboard que vaig realitzar juntament amb els altres companys que integren el meu grup: l'Anna Bonilla, l'Alba Estévez, el Sergi Serra i l'Ivan Avila. Us hi presentem, de forma esquemàtica, les seqüències que considerem més significatives del reportatge que hem de portar a terme en un centre escolar per tal d'observar i analitzar quin ús fan de les TIC i com encaren, a nivell global, el projecte 1x1. Es tracta de un esquelet orientatiu que ens estructura la pràctica segons els principals eixos que mouran l'argument del vídeo/reportatge. 

L'hem treballat força i creiem que ha quedat realment bé! A veure què en penseu...

La nostra wiki: Les cerques intel·ligents al món web

Aquesta nova entrada l'aprofito per adjuntar-vos el link de la nostra wiki. A inicis de curs vam tractar, des de l'assignatura de TIC TAC, el tema de les wikis, explorant les seves caracteristiques i capacitats d'ús, i el treball autònom va consistir en realitzar la nostra pròpia wiki, amb una temàtica ja establerta: Les cerques intel·ligents al món web. Jo la vaig crear juntament amb les meves dues companyes de treball, l'Anna Bonilla i l'Alba Estévez, i creiem que n¡hem pogut obtenir un resultat final prou satisfactori, suposem que l'esperat. Al principi ens va costar aprendre'n el funcionament, però se n'aprèn ràpid. Vam haver de buscar informació i de valorar-la i contrastar-la amb el nostre coneixement previ del tema per tal de veure si era apte per a pujar-la a la wiki o no. Aquesta era la tasca principal.

Així doncs, aquí us adjunto el link, perquè en pogueu fer una ullada i documentar-vos amb la informació que us interessi més: cerques intel·ligents al món web.

Anàlisi de l’ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1

A continuación presento un breu anàlisi de la implantació i ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1. Espero que sigui interessant i de profit per a conèixer amb més atenció aquesta novetat en l’àmbit educatiu i el seu context.

Bé, en primer lloc cal esmentar que ens plantegem davant d’un món completament nou, de prova, d’innovació, i davant del qual ens hem de posicionar amb entusiasme i amb ganes de tirar-lo endavant, com a nova eina educativa. El projecte EDUCAT 1x1 consisteix en un projecte/plantejament general que es proposa introduir les TIC (Tecnologies de l’Informació i la Comunicació) als centres escolars. La pregunta que sorgeix a primera instància és la següent: Realment és necessari adaptar el model educatiu en relació a les noves tecnologies? La resposta és clara, contundent, i precisa: Sí, és totalment necessari. És evident que no estem parlant de quelcom que s’entengui per imprescindible, ja que el model que hem tingut fins ara ha funcionat, però la nostra societat ha de consistir, en la major part, en un sistema que proporcioni millora en tots els àmbits, i què millor que començar innovant en el camp educatiu. L’educació dels nouvinguts a la societat configurarà la base del futur.

·         INFRAESTRUCTURES: El projecte implica que tot membre del centre escolar, tan professor com alumne, tingui a la seva disposició un portàtil personal, homologat i finançat per la Generalitat de Catalunya, per a realitzar la seva tasca dins del centre, tan la de docència com la d’aprenentatge, respectivament. La connexió WI-FI ha d’estar disponible a tot el centre per tal que tots els usuaris puguin accedir a Internet amb facilitat i no fer que l’accés a la xarxa sigui un impediment per a treballar: La innovació tecnològica fa necessària l’ús d’Internet i de diverses plataformes integrades o de nova creació. Per altra banda, totes les aules, o la majoria, disposen d’un canó/projector i d’una pissarra digital destinada sobretot a afavorir la docència i també la participació i l’aportació de material didàctic que els alumnes puguin aportar a la resta de companys de la classe, quan se’ls fa sortir a la pissarra. Evidentment, sempre sota les instruccions del professor en qüestió. És ben cert que encara falten certs aspectes a concretar i a establir a nivell d’infraestructures, però aquest projecte està en procés continu i s’ha d’anar tirant endavant de mica en mica: hi ha d’haver més endolls, començar a jubilar les aules d’informàtica, etc.

·         RECURSOS: Aquest projecte es defineix precisament com una unitat de recursos o eines que permeten agilitzar, optimitzar, i engrescar la tasca educativa. És una eina clara de millora, però, evidentment, comporta molta feina i esforç per part de tot l’equip docent per tal d’engegar-lo i fer que aguanti dia rere dia. Els continguts de les matèries no canvien, però sí que canvia la metodologia, i és per això que es necessiten eines com el llibre digital, les Aules Moodle i altres plataformes similars. Tothom ha de fer un esforç, però val la pena: els propis implicats ho reconeixen.

·         METODOLOGIA: La metodologia dins l’aula varia. És necessari adaptar les classes al nou material i proposar nous exercicis que afavoreixin el treball de l’alumnat, sempre en consonància amb la matèria en qüestió. El fet que cada alumne tingui un portàtil propi no significa que el tipus de treball sigui més de caire individual; també es potencia molt el treball en grup (on s’utilitzen tots els ordinadors), i pràctiques en parelles o altres tipus d’organització via fòrums, plataformes, altres aplicacions interactives, etc. La cohesió entre el grup classe no s’esvaeix.

Aquesta innovació, com ja s’ha anat esmentant anteriorment, suposa un esforç per part de tots els usuaris que s’hi veuen implicats. Els rols segueixen essent els mateixos: el paper del professor segueix essent el d’acompanyant de l’alumnat en el procés d’aprenentatge, malgrat s’hagi de preparar més el material de les classes i sigui també una persona pionera en el projecte. En aquest sentit, s’estableix un ajut recíproc entre tot l’equip docent i també dins les relacions de professorat i alumnat. S’ha d’analitzar els avantatges i els impediments que pot comportar l’establiment d’aquesta proposta al centre i organitzar-se per tal que l’anàlisi final sigui el més òptim possible. Referent a aquest aspecte, és clau la organització de les classes, de les explicacions, les pautes d’intervenció dels alumnes, d’avaluació, la interrelació entre el personal del centre escolar... A l’hora d’explicar, per exemple, el professor sempre estableix la norma de baixar les pantalles dels ordinadors per tal d’evitar distraccions.

Hi ha hagut crítiques concretes, en relació al projecte, que exposen que el fet que els alumnes treballin amb l’ordinador augmenta la distracció, però des del punt de vista dels implicats, tan professors com alumnes, asseguren que els estudiants que es distreuen a classe són els mateixos que ja ho feien abans, i que, per altra banda, aquesta metodologia aporta més silenci i concentració en el context del grup classe.

A nivell personal, considero que allò que s’ha d’extreure d’aquest nou plantejament educatiu és la possibilitat de millora en referència a la tasca docent. L’acció educativa recau amb molta més força sobre l’alumnat, que s’hi troba més implicat, i, en conseqüència, normalment més motivat. El projecte comporta, com hem pogut veure, un esforç conjunt per part de tots, i parlem d’un esforç que no és abstracte, sinó que és visible actualment a les aules que opten per aquest tipus de metodologia. En definitiva, parlem d’una eina que aporta molta més informació i material als alumnes, en diferents formats i per vies diferents; que capta més l’atenció de tots els que s’hi troben implicats degut a les característiques de la societat on ens trobem; i, sobretot, que prepara una educació amb molta més potència, on els alumnes entren des dels inicis dins el context tecnològic de la societat actual, la base del futur.

La Identitat Digital

Jo i la meva companya, l'Anna Bonilla, hem realitzat, plegats, una de les tasques incloses en l'assignatura de TIC TAC, que conisistia en l'elaboració d'un power point que parlés de la identitat digital, un tema que s'ha de tenir ben present i que tothom, com a usuaris d'Internet, hi ha de tenir consciència. Hem cercat informació, hem comparat material, i hem valorat certs aspectes referents a la temàtica plantejada.

El power point el podeu veure penjat a una aplicació de la web 2.0 que s'anomena Slideshare, que, de fet, és l'aplicació que vam decidir analitzar ja fa un cert temps. La voluntat era que les diapositives es passessin en mode presentació i de forma automàtica, però, després de molts intents, no ha estat possible. Ho comentarem amb la professora, li demanarem ajuda, i, si podem, ho canviarem, ja que era un dels requisits d'aquesta pràctica. En aquest sentit, ens sap greu.

Esperem que us sigui de profit i que el gaudiu! Us adjunto l'enllaç:   La identitat digital

Videoclip: LA FORÇA DE L'AMISTAT!

Un dels projectes que consta en l’assignatura de TIC TAC consisteix en la realització d’un vídeo fent ús del programa Windows Movie Maker. Les instruccions consistien en escollir una sèrie d’imatges i intercalar-les amb vídeos per tal d’arribar a crear un projecte unificat, utilitzant, sempre, les eines de què disposa el programa esmentat.  La idea era escollir una temàtica determinada i proveir-nos de material audiovisual variat per tal d’obtenir un resultat audiovisual temàtic, resultat d’una mescla d’imatges i vídeos cercats. 

Jo, i la resta d’integrants del meu grup, en Sergi Serra, l’Ivan Àvila i l’Anna Bonilla, vam considerar que seria molt més productiu, elaborat i divertit, el fet de realitzar nosaltres mateixos el material necessari per a la realització del projecte. Així doncs, vam decidir una temàtica determinada, que va resultar en La força de l’amistat, ens vam proveir de la càmera de vídeo i la de fotografiar, i vam començar a enregistrar la nostra historieta, prèviament pactada.  Ens hi vam estar ben bé tota una jornada, però treballàvem molt engrescats. Ens va atraure força la idea de realitzar dos treballs simultàniament: el d’actors i el de càmeres i muntadors. El que sí que va ser molt més costós va ser el muntatge de tot el material enregistrat, ja que buscàvem el millor resultat possible, i, crec que, ara, ja podem dir ben orgullosos que el resultat és força bo, n’estem satisfets. 

 

Us adjunto el vídeo per tal que el pugueu veure. Gaudiu-lo! 

La força de l'amistat from Narworld on Vimeo.

Inicialment el vam penjar al youtube, però ens el van censurar per copyright d’una de les cançons que hi estan incloses.