TIC.. TAC.. TIC.. TAC.. El món de la comunicació, el rellotge vital de la nostra societat actual.

Benvinguts al nou espai de les TIC i el seu context educatiu. Ens hi endinsem per extreure'n material d'interès i certes pràctiques personals. En feu un tast?

dimecres, 2 de març del 2011

Anàlisi audiovisual d'una imatge (Publicitat)

(càpsules de cafè. Marca "Nespresso")
La imatge presenta un home, el famós actor George Clooney, vestit amb una americana negra de ratlles. Té una tasseta amb cafè a les mans i la seva posició sembla indicar que és a punt de beure d’aquesta tassa. La seva mirada és a càmara i l’expressió és amistosa, sembla que estigui mig rient. Les línies que formen la imatge són bàsicament línies corbes: hi ha tres circumferències, dues que dibuixen les dues mans i una que dibuixa la figura del cap; i una línia corba representada per les dues espatlles o espatlleres, en horitzontal. Hi ha dues línies rectes en diagonal, representades pels braços. Aquestes dues línies diagonals s’ajunten al centre de l’òval que forma el cap, i, deixant via lliure a la imaginació, si ens hi fixem bé podem relacionar aquest conjunt de formes amb l’estructura de la cafetera. És curiós. El pes de la imatge està totalment compensat, la imatge és molt simètrica. Està realitzada en angle frontal i es tracta d’un plà mitjà curt. Els colors de la imatge són bàsicament tonalitats fosques (com el negre, el gris...), menys el to clar i marró suau de la pell i l’escuma del cafè. El fet que el fons i la vestimenta siguin negres dóna molta importància a la cara i les mans, per tant, a l’expressió. La llum diria que és difosa i dura a la vegada: es pot considerar que hi ha en general una llum de tres quarts des de l’esquerra tirant a difosa, més suau, i una altra com per darrera des de la dreta una mica més dura. En aquest cas no hi ha eslògan ni logotip, però a l’anunci complet (que podem trobar a sota d’aquest text) sí que hi són a la part dreta i són perfectament visibles.

L’anunci va destinat a tot el públic que consumeixi cafè, a tot el públic en general (tret dels nens). D’aquest cas no n’és gaire difícil analitzar el concepte ja que crec que no es transmet res en especial, únicament es té en compte la idea del famós per vendre. N’és un clar exemple. De fet, quan pensem en “Nespresso” associem ara sempre el producte a l’actor George Clooney i, en certa manera, això fa també que el producte, que en si només és cafè, tingui un valor potser una mica més selecte, més d’èxit. Cal dir també que el fet de vestir bé el model i tenir el fons negre ajuda bastant a aquesta idea de producte selecte. Segons tot això, si interpretem l’anunci pensant en aquesta idea d’utilitzar en George Clooney, que és l’atracció pura per a moltes dones, és com si aquest les deixés de banda per quedar-se amb el cafè (com a l’spot), per tant, podem dir que el cafè i la marca adquireix més valor. Aquesta última idea té relació amb l’eslògan, ja que posa el cafè Nespresso per sobre de tot: “Nespresso, What else?”.


Anàlisi audiovisual d'una imatge (Publicitat)

(Productes de la marca “United Colors of Benetton”, sobretot roba)

La imatge presenta dues cares, podríem dir de dos persones nues ( pel que s’intueix amb la part del braç i el coll de l’home, com també el de la dona ): La cara de l’home, que és blanc, es presenta de lateral, ja que aquest està fent un petó a la dona, que és negra i es presenta de cara, frontal, amb les faccions encaixonades entre les dues mans blanques de l’home, que li agafen el front i la barbeta provocant-li un somriure. Pel que fa a les línies que constitueixen la imatge, trobem dues principals circumferències (línies corbes) que emmarquen les dues cares, i tres linies rectes: una horitzontal marcada per la mà esquerra de l’home, que ens podria donar en un inici una sensació d’estabilitat, i dues diagonals que formen una “V” dibuixada per l’altra mà. El pes de la imatge està totalment compensat ja que ens trobem amb una persona a una banda, i l’altra persona a l’altra, partint del centre de la imatge. L’angle és frontal i la imatge es tracta, podríem dir, d’un primeríssim pla. Els colors que trobem són bàsicament el to més blanc – rosat de la pell de l’home, i el to més marronós de la de la dona (potser ho podríem considerar com a colors càlids), i la llum és difosa i té una direcció frontal. El logotip es pot percebre clarament a la part inferior esquerra de la imatge.

L’anunci no va dirigit a cap públic en concret sinó a tots aquells posibles consumidors de la marca “United Colors of Benetton”. El fotògraf és l’italià Oliviero Toscani i, igual que en altres anuncis destinats a Benetton, vol transmetre o vol donar a entendre que s’està a favor de la diversitat, de la igualtat entre ètnies diferents, de la solidaritat, etc. Tot això és visible en aquesta imatge, ja que el petó pot servir com una iniciativa de l’home blanc (que sempre ha dominat al negre) per tal d’igualar les dues races, un símbol de solidarització i coordinació. De fet, és com si l’home li volgués regalar un somriure a la dona i li proporciona ell mateix amb les mans. No obstant, a aquesta imatge, com en moltes altres de Toscani, se li pot trobar un doble sentit, és a dir, que pot ser que el sentit vertader de la imatge sigui l’antagònic al que s’interpreta en un principi: es pot considerar també que a partir del petó i l’acció de les mans sobre la cara de la dona l’home blanc manipula i domina la dona, per tant passem d’una idea inicial de solidaritat, a una altra completament racista. Tot això, evidentment són diferents concepcions. L’eslògan té relació, segons la idea que exposava al principi, amb el fet que les races es diferencien sobretot pel color de la pell ( “United Colors of Benetton”).



divendres, 18 de febrer del 2011

Mapa conceptual de la WEB 2.0

Jo i dues companyes més, l'Anna Bonilla i l'Alba Estévez, hem realitzat un esquema referent a la web 2.0:

diumenge, 6 de febrer del 2011

WEB 2.0: SLIDESHARE

Jo i dues companyes més, l'Anna Bonilla i l'Alba Estévez, vam engegar una recerca referent a una aplicació concreta de la web 2.0, l'"Slideshare", la qual creiem que està dotada de característiques potents i aprofitables dins del món educatiu. A continuació us presento algunes de les qüestions/reflexions conjuntes que vam treballar:

Web 2.0

• Suposa un gran canvi ja que entrem en un espai bidireccional (els usuaris hi poden participar activament: penjar continguts, imatges...).

• Permet intercanvi: Xarxa d’intercanvi.

• Etiquetatge i emmagatzematge de recursos – “Delicious” (guardar adreces web, llistat de contactes...)

• Generació de contingut: processador de textos, generar presentacions, editors d’imatges i de vídeo (tot on-line).

• Publicació de recursos: fotos, presentacions, vídeos, podcasting...

• Gestió del temps i organització (gestionar grups de treball, etc): projectes, calendaris, enquestes, notes...

• Xarxes socials: facebook, tuenti...

• Gestors de continguts per desenvolupar websites.
• Altres.

Agafar una aplicació de la web 2.0 que puguem aplicar a l’àmbit educatiu:
a) Motiu pel qual s’escull l’aplicació. Quin interès desperta l’aplicació?
 
Hem triat el Slideshare ja que, d’entrada, creiem que compleix els principals requisits que comporta una web 2.0. En el moment en què s’hi entra, per l’estructuració i format, es fa força evident: seguidament veurem per què. L’elecció es deu, bàsicament, al fet que volíem analitzar una xarxa de continguts, aplicable a l’entorn educatiu, i no pas una xarxa social: en entrar-hi, ens ha agradat força ja que creiem que pot ser útil i, sobretot, fàcil d’utilitzar, independentment de la facilitat o dificultat de l’ idioma que domina a la pàgina, en aquest cas l’anglès. És per això que hi hem trobat interès.

b) Justificació de per què es considera 2.0
 
A diferència de la web anterior, 1.0, enfocada només a la lectura, la web 2.0, dins la qual ubiquem el lloc web Slideshare, permet, a més a més, escriure i participar-hi de forma activa, no pas passiva. Es tracta d’un format obert, d’informació compartida entre els usuaris, que creen dades i coneixement; aquestes dades no depenen de plataformes, resulta fàcil d’usar i és intuïtiu. En resum, el Slideshare, permet expressar-se, crear i publicar; buscar informació d’interès i, per tant, documentar-se.

c) Descripció de les funcionalitats més rellevants
L’Slideshare permet, com ja hem anat esmentant en les característiques de la web 2.0, publicar continguts, sobretot en format Power Point, i també escrit. També hi trobem alguns vídeos. Permet englobar la informació i classificar-la a la carpeta de material preferit, crear altres llistats, comentar els Power Point més interessants, descarregar-los, enviar-los, compartir-los dins de xarxes socials... En definitiva, està tot connectat, on-line, i, per tant, l’Slideshare és perfectament compatible amb altres aplicacions que engloba la web 2.0 (Twitter, Facebook, Sildeshare Blog).
Creiem important comentar però, que aquest espai adquireix la categoria de web 2.0 gràcies a que els usuaris es registren, ja que prèviament tan sols hi ha la possibilitat de visualitzar l’aplicació de forma passiva.

d) Possibilitats i limitacions d’ús en l’àmbit educatiu (especificar en quins àmbits).
Espai social i ric en font d’informació orientat al treball autònom i col•laboratiu, crític i creatiu,a l’expressió personal, a investigar i compartir recursos, a crear coneixement i aprendre…
    * Facilita un aprenentatge més autònom, major participació en les activitats grupals, i hi ha més interès i motivació.
    * Permet el·laborar materials, sol o en grup, compartir-los i estar exposats als comentaris dels lectors i col·laboradors.
    * Ofereix espais on-line per a publicacions de continguts.
    * Possibilita noves activitats d’aprenentatge i avaluació.
    * Millora competències digitals : buscar, processar, comunicar…
    * Possibilita la creació i gestió de xarxes de centre escolars i professors.

Obrir procés de reflexió sobre la web 2.0

1. A quin tipus d’usuari s’adreça l’eina?
El Slideshare s’adreça a un perfil d’usuari molt ampli a causa dels diversos usos que pot oferir. Per una banda és una gran eina per a tot aquella persona que posseeix un coneixement o informació sobre algun aspecte o tema en concret i vol compartir-lo amb la resta de persones. I per altra banda és una gran eina per a tots aquells usuaris que busquen informació a la web perquè permet trobar-la de manera senzilla escrivint la paraula clau d’allò que es busca. Un exemple d’usuraris que podrien fer servir el Slideshare podrien ser els mestres per buscar continguts varis per recolzar els materials donats a classe i utilitzar aquesta via per presentar continguts curriculars, presentacions, treballs etc. I també és una bona eina per a l’alumnat, ja que podrien crear les seves pròpies presentacions i compartir-la amb la resta de company i fins i tot comentar-les.

2. Com s’organitza i gestiona la informació?
La informació s’organitza en diferents apartats, a la pàgina d’inici trobem el buscador on s’introdueix la paraula clau de la cerca. A més a més trobem diferents apartats on es destaquen diferents continguts com ara Featured pro users, featured,  hot on facebook, hot on twitter. També hi ha una classificació segons el tema del que vols realitzar la cerca com ara borsa, educació, disseny, salut, tecnologia, entreteniment, viatges, etc.

3. Possibilita el treball col·laboratiu?
El Sildeshare permet el treball col·laboratiu en cert grau, perquè permet deixar comentaris i això fa que hi hagi més interacció entre els diferents usuaris. No possibilita un treball tant col·laboratiu com podria ser la Wiki perquè en Slideshare és més una eina per compartir informació un cop està acabada i no tant per anar generant informació i que aquesta pugui ser elaborada per diferents persones alhora.

4. S’estableixen relacions entre els usuaris? De quin tipus?
Si es poden establir relacions entre els usuaris però per poder-ho fer cal primer de tot registrar-te i crear un perfil. Un cop tens el perfil pots comentar els diferents continguts i també permet classificar els usuaris a la carpeta preferits. El Slideshare no seria en principi una xarxa social per tant les relacions que estableixen els usuaris és una relació del caire més formal, generalment per comentar coneixements o simplement per comentar la informació penjada.

dissabte, 18 de desembre del 2010

50 usos de les wikis per una classe més col.laborativa i més interactiva

Usos educatius de les wikis.


En primer lloc, estaria bé comentar que la intencionalitat de l’origen de les wiki es troba en la idea  d’assolir el màxim coneixement, en quant a quantitat. Podríem parlar, doncs, d’una certa universalització del coneixement.  Dins la filosofia de la Web 2.0, s’estableix el següent raonament: si l’enciclopèdia engloba el coneixement i ningú és capaç de concentrar-lo, fem-lo entre tots per tal que estigui a disposició de qualsevol, sense cap tipus de limitació. És sota aquesta premissa pedagògica que es van desenvolupar les wiki en el camp educatiu. Fonamentada en un col·laboració formal, es pot establir un sistema de treball basat en les wiki com a forma d’agrupar el coneixement en un mateix espai, com s’ha estat intentant des de l’antiguitat per mitjà del que coneixem com a enciclopèdies.
Una wiki s’entén com a un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels seus diversos usuaris. D’aquesta manera, aquests poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma fàcil i ràpida. La Wikipedia, evidentment, n’és una de les més conegudes. És realment un recurs eficient, cada vegada més usat per empreses i comunitats per a la gestió del coneixement.
Pel que fa al tractament de la wiki en el món educatiu, i les seves principals característiques, us adjunto a continuació un llistat que he considerat prou bo i entenedor, on s’exposen les principals qualitats d’aquest recurs tractat:
  • Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou la redacció de contingut per usuaris no tècnics.
  • Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.
  • La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi en la redacció de contingut textual de qualitat.
  • Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics:
    Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents de gran abast de forma col·laborativa.
  • Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de resultats acumulatius.
  • Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i contra argumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de forma no jerarquitzada.
  • Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament l'evolució del discurs.
  • Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades (normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors competències comunicatives.
  • Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Wiquipèdia.
  • Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat.

    A continuació us presento un mapa conceptual que he trobat força interessant. Mostra una tipologia dels diversos tipus de wikis educatius, segons la funció que exerceixen de forma prioritària: (spero que es vegi bé, però per si un cas us deixo l'enllaç: http://recursostic.educacion.es/observatorio/apls/wikiseneducacion/web/images/f/f8/Wikis_seg%C3%BAn_su_funci%C3%B3n.jpg)



divendres, 17 de desembre del 2010

Una benvinguda amb una mica de retràs...

Aquest bloc el vam iniciar a la classe de TIC TAC, de l'assignatura Comunicació i Interacció Educativa, de 1r curs, a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. No vaig tenir temps de donar la benvinguda a tots aquells que visiteu a aquest bloc, però el que us vull dir, simplement, és que, si l'aneu seguint, aneu també participant a base de donar noves opinions. Espero que us agradi el material que aniré penjant, i que us ho agafeu amb entusiasme!
Aprofito l'avinentesa per animar als meus companys i companyes, que comparteixen amb mi l'assingatura, que s'impliquin en els seus blocs, que jo els aniré seguint!

Apa... AMUNT I CRITS!

Jordi

dijous, 9 de desembre del 2010

Què són les TIC?


Des de l’assignatura de TIC TAC, de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, se’ns ha demanat que visionéssim dos vídeos relacionats amb el tema que aquesta tracta. El material esmentat ens presenta el concepte de TIC, que coincideix, precisament, amb el nom de l’assignatura. També ens farà entendre una mica millor, per tant, en què consisteix aquesta.
M’he proposat exposar breument el contingut dels dos vídeos, per saber com tracten el tema ja presentat, i fer-ne seguidament una breu reflexió:
Així doncs, el material esmentat, que porta per títol “Aclarando el concepto de TIC” i “¿Qué son las TIC?”, ens parlen de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, però ho fan de forma diferent: En el primer, se’ns divideix el concepte global en els tres que el formen, i ens explica aquests últims. Així, en primer lloc, ens parla de tecnologia com al conjunt d’objectes que utilitza la humanitat, que entrarien dins de tota una sèrie de sistemes, mètodes d’organització i tècniques que satisfan les principals necessitats humanes; en segon lloc ens presenta la informació com a element de coneixement, que es transmet i es conserva un cop executada l’acció d’informar; i, en tercer i últim lloc ens parla de la comunicació com a acció i efecte de transmetre senyals mitjançant un codi comú a l’emissor i al receptor. Per acabar, s’ajunten els tres conceptes i se’ns parla de les TIC com al conjunt de tecnologies que permeten l’adquisició, producció, emmagatzemant, tractament, comunicació, registre i presentació d’informacions en diversos formats.  En el segon vídeo esmentat anteriorment es presenta també el mateix concepte en forma de classe teòrica. S’exposa bàsicament el mateix però partint de la idea que les TIC configuren la unió de tres tecnologies ja existents, com són la informàtica, les telecomunicacions i els medis audiovisuals. A més a  més s’aprofundeix en la relació de les TIC amb l’educació, i s’intenta explicar què tenen d’educatiu aquestes noves tecnologies: creació de webs educatives, aules d’aprenentatge (eLearning), pissarres digitals, videoconferències, xarxes socials, els recursos propis de la web 2.0, multimèdia educatiu, etc.

Com a reflexió personal en relació al tema, m’agradaria comentar, principalment, que aquest material audiovisual m’ha servit força per esclarir una mica la idea que tenia jo de TIC, i adonar-me que tampoc anava gaire desencaminat. És evident que aquestes noves tecnologies ens han obert moltes portes, i ens han presentat un univers gairebé sense fronteres, on podríem considerar que quasi no hi ha límit de coneixement, d’abast mundial. És per això, i també pel gran ventall de possibilitats educatives, algunes esmentades als vídeos, que crec que les TIC són un gran punt a favor dins aquest àmbit, l’educació. Configura, globalment, i com ja s’ha dit, una immensitat de tecnologies que serveixen com a suport magnífic per al coneixement i el seu aprofundiment dins l’educació, i no tan sols com a suport, sinó com a potència docent. En són exemples algunes universitats virtuals, cursets de les mateixes característiques, etc.